viernes, 1 de octubre de 2010

Retrat 3

Doncs sí, el tercer retrat ha canviat bastant. No obstant, la chica original segueix estant sota aquest senyor de color. No sempre està un inspirat. Afortunadament, l'acrílic és molt reciclable.


Acrílic en paper
33x24 cm

5 comentarios:

Olivia dijo...

Fantastique ce regard arrogant que l'on devine sous les lunettes. Bravo Manel ( et vive le recyclage ). Bises.

Tito dijo...

Se ho capito bene, la ragazza è finita sotto questo ragazzo.
Bello e originale questo volto e quasta espressione un pò strafottente! Buon week end, Manel.

MAITE RUBERT dijo...

Llegará un dia en que , un restaurador, con rayos laser o infrarrojos,descubra tu cambio de opinión,tu "arrepentimiento".
Este rostro me recuerda al cantatanta de Boney M.

albert gallego dijo...

Manel, ja et vaig dir un cop que ets incansable, i no dono a l'abast per posar comentaris a totes les teves entrades. Tens la mà trencada pels retrats, tenen una força bestial. M'han agradat molt els dibuixos que has fet a llapis, es nota la teva destresa en el dibuix. Aquest retrat del senyor de color, no se si real o inventat, és boníssim. Suposo que ha valgut la pena el pentimento. Una abraçada.

Manel dijo...

Et oui, Olivia, vive le réciclage. Il m'est arrivé de couvrir plus d'une peinture sous une autre.
Sí, Tito, el chaval parece un poco prepotente. Grazie.
Ja, ja, Maite. No creo que ningún restaurador gaste su tiempo en esto, pero ilusiona pensarlo. Sí parece el de Boney M.
Gràcies, Albert. Trobo que els afalacs són massa exagerats, però no obstant això fan il·lusió.