jueves, 28 de octubre de 2010

Retrat 9

La veritat és que, tal com ha quedat aquest xic, sembla que d'un moment a l'altre agafarà una lira i començarà a tocar davant d'una foguera.

Acrílic en paper
32x24 cm

4 comentarios:

Albert Gallego dijo...

Manel, amb un post diari és quasi impossible seguir-te. Anem per parts: m’agraden els dibuixos a carbonet, en ells es veu com domines el dibuix, i en el Carbonet 2 el clarobscur. M’agrada molt també la PA20 i el partit que has tret dels pastels a l’oli. Jo encara tinc una caixa per estrenar, i no m’atreveixo. En quant a la cara d’avui, trobo que té moltissima força. Una abraçada.

Julián Andrade dijo...

Parece bastante pensativo. Pero lo importante es los matices que has puesto, veo verdes en las sombras, azules y los colores calientes de la piel. En contra de lo que pueda pensarse, los tonos verdes en las sombras de la piel son reales. Existen.
Saludos

Manel dijo...

Gràcies, Albert. Si passa un dia sense que fer res, trobe que em falta alguna cosa. Tampoc no m'atrevia amb els pastels a l'oli i, encara que no és el meu mitjà favorit, paga la pena probar-ho de tant en tant.
Julián, sí, los tonos verdes son absolutamente reales en la piel, por aquello de las venas y tal. El tono de la piel humana es un mundo inagotable también a nivel pictórico, lo cual no deja de ser delicioso.

graziano tessarolo dijo...

Pieno d'intensità questo volto. Sei riuscito a catturare la profondità della persona.
Bravo