domingo, 17 de julio de 2011

Esbós 53

Un vent huracanat de ponent que em tirava pràcticament el cavallet m'ha impedit treballar la meua benvolguda vaca. Com que avui no podia deixar passar el dia sense pintar, he optat per deixar la terrassa i entrar a casa per tal de fer una pràctica més.

Acrílic en paper
24x32 cm

4 comentarios:

Tito dijo...

Niente male per essere un lavoro giusto per fare pratica. Bello anche lo sfondo. Ciao!

Albert Gallego dijo...

Manel, em responies en un comentari que estaves a cavall entre el realisme i l'impresionisme, però en aquest esbós penso que on t'acostes més és a l'expresionisme. Particularment, m'ha fet pensar a les pintures d'Egon Schiele, per les seves formes tan anguloses. Tu, com ho veus? Una abraçada.

Manel dijo...

Grazie, Tito. Al menos no he perdido el día.
Albert, no havia pensat en aquesta relació, que no et diré que no afalaga. A mi m'agrada Egon Schiele, pero crec que, en principi, tinc un estil bastant allunyat. Vaig millorar molt, crec jo, quan vaig descobrir Sorolla. Des d'aleshores els impressionistes m'encanten i m'agradaria pintar com ells. El problema és que quan em pose a pintar vaig a poc a poc detallant i detallant i m'acoste al realisme. Quan aconseguesc un bon realisme m'emplena molt i em quede molt a gust, però m'agradaria també tenir obres impressionistes, n'estaria orgullós. Crec que per temperament m'agrada la soltura dels impressionistes, però per tècnica vaig cap al realisme. I moltes vegades em quede a mitjan camí d'un i l'altre.
Una abraçada i gràcies per comentar.

Manolo López dijo...

Manel, estoy muy de acuerdo contigo en lo que explicas sobre etilos, siempre miramos para algún sitio en concreto, pero de pronto aparece algo que también nos atrae, y nunca acabamos en la búsqueda, lo que no es malo. Pero creo que es una suerte cuando llegamos a liberarnos de esas tendencias de esas búsquedas, y somos capaces de centrarnos en lo que tenemos, donde estamos, pero como digo lo considero una suerte nada fácil de lograr. Saludos