viernes, 6 de agosto de 2010

Mon oeil

M'he fatigat massa donant forma i colors a aquest ull, que, a pesar del títol no és el meu (he volgut utilitzar una expressió del francés que indica incredulitat).Dic que m'he fatigat massa per fer-li, a més, parpelles i pestanyes. La propera vegada, promet que sí.


Acrílic en paper
23x32 cm

6 comentarios:

olivia dijo...

Manel, c'est fou comme cette peinture donne le sentiment d'être observé derrière l'écran de l'ordinateur. C'est sans doute lié au gros plan, au fait qu'il soit grand ouvert, et au réalisme de ta peinture . Superbe !

Paola Alvial dijo...

me encanta como quedo el ojo ,trabajo mucho trabajo para capturar el realismo....felicitaciones .saludos paola.

Dav dijo...

Que realismo, que ojo más bello Manel. La mirada lo dice todo, por eso es difícil dibujarlos, lleva un gran trabajo. Mi enhorabuena
saludos amigo

Jose Ramon Santana Vazquez dijo...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE
ART

ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

José
Ramón...

Harry Kent dijo...

the iris is remarkable, Manel, your usual carefully observed detail. And you have really captured the spherical form of the eyeball.

It has taken me a while to catch up because i've been working flat out for my coming critique session, but as always, good things await me in your blog when i get here.

Manel dijo...

Olivia, les yeux sont vraiment le miroir de l'âme. Merci de ton commentaire.
Polita, Dav, gracias por pensar que es muy realista. Los ojos tienen un no sé qué de profundo e inquietante.
José Ramón, gracias por esta comentario poetizado. Es muy reconfortante saber que tantas personas te siguen.
Harry, I've been myself out some days, and I have not be able to answer the commentaries or post anything. Thank you once more, and now I must visit a lot of blogs, including yours, of course.