Carbonet en paper
24x32 cm
sábado, 30 de octubre de 2010
viernes, 29 de octubre de 2010
Retrat 10
Sempre em dic que el proper retrat el faré en oli. Vull practicar aquest mitjà perquè sé que em pot obrir possibilitats noves.
No obstant això, sempre arriba el moment següent en què em dic que l'acrílic no té res a envejar a l'oli. Que el que s'aconsegueix amb un s'ha d'aconseguir en l'altre. I així van les meues neurones, i quan, me n'adone, ja estic pegant les primeres pinzellades d'acrílic. Sembla decidit. La propera vegada, agafaré l'oli.
Acrílic en paper
32x24 cm
No obstant això, sempre arriba el moment següent en què em dic que l'acrílic no té res a envejar a l'oli. Que el que s'aconsegueix amb un s'ha d'aconseguir en l'altre. I així van les meues neurones, i quan, me n'adone, ja estic pegant les primeres pinzellades d'acrílic. Sembla decidit. La propera vegada, agafaré l'oli.
Acrílic en paper
32x24 cm
jueves, 28 de octubre de 2010
Retrat 9
La veritat és que, tal com ha quedat aquest xic, sembla que d'un moment a l'altre agafarà una lira i començarà a tocar davant d'una foguera.
Acrílic en paper
32x24 cm
Acrílic en paper
32x24 cm
miércoles, 27 de octubre de 2010
martes, 26 de octubre de 2010
lunes, 25 de octubre de 2010
sábado, 23 de octubre de 2010
viernes, 22 de octubre de 2010
PA 18
A pesar de les "gracietes" de l'escàner, m'he decidit a penjar una nova pràctica anatòmica.
Acrílic en paper
24x32 cm
Acrílic en paper
24x32 cm
miércoles, 20 de octubre de 2010
Jugant amb el Photoshop
Ja sabeu que em sap molt greu no aportar una entrada diària. Voldria mantenir el blog el més viu possible. Bé, avui he estat jugant amb esbossos a llapis i retoladors, però com que em falta molta pràctica per tal de ser un bon sketcher, he volgut jugar una miqueta amb aquesta meravellosa eina que és el Photoshop, aplicant a un dels dibuixets una sèrie de filtres. Si més no, em pot donar idees per a plantejar una obra en llenç.
martes, 19 de octubre de 2010
Amb un parell
Avui tocava motiu senzill, només per no perdre ritme. Afortunadament he trobat un tema en principi no massa complicat. Però tampoc gens fàcil, tot siga dit. La forma tan llisa i esfèrique dels ouets m'han fet perdre la paciència en alguna ocasió.
Acrílic en paper
Acrílic en paper
viernes, 15 de octubre de 2010
jueves, 14 de octubre de 2010
Sorolla a l'aquarel·la
Si per alguna cosa val la pena mantenir un blog és per la quantitat d'amigues i amics amb els mateixos (o semblants) interessos que pots conèixer. I, si el teu blog té com a tema l'art, pots a sobre conèixer vertaders artistes.
L'obra que us presente ací baix no és meua. Els secrets de l'aquarel·la encara són per a mi, això, secrets. En canvi, d'altres artistes s'hi mouen com peixos en l'aigua. I mai millor dit, perquè Olivia Quintin, l'autora d'aquesta interpretació d'un quadre famós de Sorolla, no només és una consumada experta en l'aquarel·la, sinó que té com a un dels temes favorits la mar i, sobretot, els éssers que hi habiten. Us recomane que visiteu el seu blog perquè comproveu el que dic.
El cas és que l'obra d'aquesta entrada va surgir d'una petició meua. Li vaig demanar una interpretació d'aquest quadre del meu autor favorit i, dit i fet, no va passar ni un dia que ja el vaig poder contemplar en el seu blog. Des d'ací li ho agraesc profundament i, amb el seu permís, el reproduesc ací. Ella l'ha titulat L'enfant crabe, el xiquet cranc.
Gràcies, Olivia.
L'obra que us presente ací baix no és meua. Els secrets de l'aquarel·la encara són per a mi, això, secrets. En canvi, d'altres artistes s'hi mouen com peixos en l'aigua. I mai millor dit, perquè Olivia Quintin, l'autora d'aquesta interpretació d'un quadre famós de Sorolla, no només és una consumada experta en l'aquarel·la, sinó que té com a un dels temes favorits la mar i, sobretot, els éssers que hi habiten. Us recomane que visiteu el seu blog perquè comproveu el que dic.
El cas és que l'obra d'aquesta entrada va surgir d'una petició meua. Li vaig demanar una interpretació d'aquest quadre del meu autor favorit i, dit i fet, no va passar ni un dia que ja el vaig poder contemplar en el seu blog. Des d'ací li ho agraesc profundament i, amb el seu permís, el reproduesc ací. Ella l'ha titulat L'enfant crabe, el xiquet cranc.
Gràcies, Olivia.
miércoles, 13 de octubre de 2010
Cadira vangoguiana
Els dimecres no tinc massa temps com per a dedicar-me a fer un retrat, que em demana sang, sudor i llàgrimes. Com que no puc evitar pintar alguna cosa, ací us deixe amb aquesta cadira, feta amb paleta molt limitada, una miqueta vangoguiana.
Acrílic en paper
32x23 cm
Acrílic en paper
32x23 cm
martes, 12 de octubre de 2010
sábado, 9 de octubre de 2010
jueves, 7 de octubre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
Chapeau
Avui arribe a casa tard, però amb mono de pintar. Tinc poc de temps, però no em puc aguantar i he de fer alguna cosa. Trie un motiu senzill, per tal que no s'allargue la sessió. Aquest barret m'ha permés de practicar els valors tonals que són la base de l'acte de pintar.
I sobretot, m'ha tret de damunt el mono.
Acrílic en paper
33x24 cm
I sobretot, m'ha tret de damunt el mono.
Acrílic en paper
33x24 cm
domingo, 3 de octubre de 2010
viernes, 1 de octubre de 2010
Retrat 3
Doncs sí, el tercer retrat ha canviat bastant. No obstant, la chica original segueix estant sota aquest senyor de color. No sempre està un inspirat. Afortunadament, l'acrílic és molt reciclable.
Acrílic en paper
33x24 cm
Acrílic en paper
33x24 cm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)